Ens prometen, ens ho creiem, els votem i no compleixen. Ens prometen, ens ho creiem, els votem i no compleixen. Ens prometen, ens ho creiem, els votem….

Aquesta és la sèrie que es repeteix en els darrers anys al país, i no només en política, en l’àmbit social, en l’àmbit esportiu, econòmic… Busquem les excuses i els enemics fora, som terriblement atacats sense pietat pels altres mentre nosaltres, arronsem les espatlles i maleïm l’enemic extern. Potser tanta repetició ens hauria de fer pensar que l’enemic el podem tenir a casa, potser som nosaltres mateixos i la nostra actitud. Segur que no ens ho posen gens fàcil, que els enemics arriben a consensos ràpids mentre nosaltres li anem donant voltes i més voltes als posicionaments o possibles solucions.

Hi ha coses que haurien d’estar molt per sobre dels interessos partidistes, particulars, corporatius o del seguidisme de noms per carismàtics que semblin. Els interessos generals, de país, de ciutats, d’entitat, de club haurien i han d’estar per sobre de les tàctiques de poca volada i les converses de bar i “carajillo”.

Hi ha una altra cosa que es diu Estratègia i Pla de País, ciutat, institució, club. Estem davant d’un moment històric crític per moltes coses i totes elles transcendents. El canvi climàtic ja és una realitat i la pandèmia ens ha fet veure les moltes debilitats que té el nostre sistema global i local. L’economia hauria de reenfocar-se de manera urgent i, pel que sembla, qui ho ha de fer no està per la feina. Tot el que coneixíem com el nostre dia a dia, la nostra «normalitat» està perillosament en dubte.

L'adeu d'una llegenda

Davant d’això que fem nosaltres? Segmentar-nos en cèl·lules incompatibles entre elles, cercar les diferències en comptes de les possibles similituds, radicalitzar-nos en el menys transcendent i mirar cap a un altre costat en l’essencial.

Com a país som així, sí, però pot ser que canvien la història no? Pot ser que comencem a treballar per fer un món millor des de casa nostre, des del nostre país, des de la nostra ciutat, des del nostre barri, des de la nostra entitat, des del nostre club. D’això es diu mobilització, d’això es diu coordinació, d’això es diu Estratègia. Qui no vulgui, qui no serveixi, qui vulgui seguir dins de les seves capelletes que s’aparti i deixi fer. Prou de buscar solucions messiàniques en personatges que tenen més ombres que llums, la solució l’hem de construir tots nosaltres, amb les possibilitats i responsabilitats que tots tenim. Ningú ens guiarà, la solució arribarà fent, Fem-ho!!