Evidencies en temps de confinament (segona part)


El terme Societat de la Informació va ser encunyat a finals dels anys 60 del segle passat per  Yoneji Masuda , qui va establir que en les societats modernes i avançades la generació i transmissió de la informació són els principals elements generadors de riquesa. En tant que el terme Societat del Coneixement va ser creat per Ferdinand Drucker en la dècada dels 90 del segle passat, va destacar que el coneixement és el principal factor de riquesa, aquesta noció s’ha afegit a la d’informació, constituint així el terme Societat de la Informació i el Coneixement.

És evident que el gran impacte de les TIC i els seus potencials beneficis s’han notat principalment en els anomenats països desenvolupats, provocant així lloc les anomenades «bretxes tecnològiques i socials». Aquesta limitació no només es dóna entre nacions, sinó a l’interior de les mateixes i entre els grups socials.

Aquesta nova desigualtat denominada «Bretxa Digital«, es reconeix com un fenomen complex que inclou aspectes polítics, econòmics i socials. Es relaciona íntimament amb problemes estructurals de la societat global com la pobresa, l’exclusió, la desocupació, la precarització de la feina, la iniquitat en la distribució de la riquesa, a més amb altres problemàtiques que sorgeixen en la actual societat totalment globalitzada.

Revisió del concepte de Bretxa Digital

L’origen del terme Bretxa Digital segueix sent incert, algunes publicacions (David J. Gunkel[1], 2003; Van Dijk, 2017[2]) assenyalen que va ser utilitzat per primera vegada a mitjans de la dècada dels noranta en un informe oficial per l’Administració Nacional d’Informació i Telecomunicacions del Departament de Comerç dels Estats Units. Inicialment, la bretxa digital es referia a la desigualtat entre aquells que tenien o no tenien accés físic a les TIC (Van Dijk, 2006[3]). Pipa Norris va ser una de les precursores en la construcció del concepte i que va plantejar diferents tipus de bretxa: la bretxa social, com la diferència en l’accés a la informació entre els pobres i rics a cada país; la bretxa global, com la diferència entre països desenvolupats i en desenvolupament en l’ús de TIC; i la bretxa democràtica, com la diferència entre els que utilitzen les TIC per mobilitzar-se i participar en l’esfera pública (Norris, 2001[4]).

Així, la bretxa digital s’ha definit com «la bretxa entre individus, llars, negocis i àrees geogràfiques en diferents nivells socioeconòmics pel que fa a les seves oportunitats d’accés sobre la tecnologia més dels continguts”.

Per la seva banda, Winocur (2006)[5] i Crovi i López (2011)[6] coincideixen que l’apropiació social passa quan les persones, a més de tenir accés a les TIC compten amb habilitats per utilitzar-les i passen a formar part de les seves activitats quotidianes (productives, d’oci i relacionals), amb la finalitat de fomentar el seu desenvolupament social, econòmic i cultural tic i el seu ús per a una àmplia varietat d’activitats «(OECD, 2001, pàg. 9)[7].

Des de l’ONU s’han realitzat múltiples esforços per monitorar el desenvolupament de TIC en l’àmbit mundial, es va construir l’Índex de Desenvolupament de les TIC (IDI) per la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), aquest indicador es basa en 3 subíndexs: accés, ús i habilitats per a l’ús de TIC.

L’enquesta dissenyada per a llars i individus consta d’indicadors bàsics i suplementaris. 11 mòduls temàtics que es descriuen a continuació:

1) accés a l’ordinador a la llar
2) accés a la internet a la llar
3) accés i ús de tic dels individus
4) ús d’internet per a fins privats
5) ús d’internet per a propòsits comercials
6) govern electrònic
7) comerç electrònic
8) habilitats en l’ús de les TIC
9) seguretat i privacitat
10) Internet segur per a nens a la llar
11) activitats d’internet a l’escola

A més, s’inclouen variables de les característiques dels individus i llars (edat, gènere, nivell d’escolaritat i situació d’ocupació) (OECD, 2015)[8].
Cal destacar que els mesuraments de l’OECD sobre la inserció de les TIC tenen un biaix cap a la dotació tecnològica, creades per establir comparatius internacionals en els volums d’infraestructura i dispositius tecnològics disponibles a cada país de la mateixa forma, el seu enfocament és quantitatiu en mesurar la cobertura, la disponibilitat d’equips i l’ús de les TIC, deixant de banda aspectes socials i culturals involucrats en el fenomen de bretxa digital.

Bretxa Digital per motius de connectivitat

La millor manera de visualitzar la realitat de la connectivitat és amb gràfiques que faciliten la comprensió de la “magnitud de la tragèdia”.

Passaré a comentar els més destacats.

En aquest gràfic queda clara la necessitat de fer campanyes de sensibilització dels beneficis d’utilitzar la xarxa, acompanyat amb recursos i accions formatives obertes a tota la ciutadania, ja que la gran majoria de llars que no tenen accés a internet manifesten, primer que no el necessiten, i segon, que no tenen coneixements per poder-lo utilitzar.

En la següent gràfica, podem veure, que a nivell genera, l’índex de llars connectades a Internet és molt alt.

Tot i això, si ho mirem pel que fa als ingressos mensuals, podem començar a detectar grans diferències:

Quan passem aquestes dades més a nivell macro, és quan es detecten les veritables diferències entre països i regions. Aquest fet no fa més que augmentar encara més la Bretxa Digital entre els anomenats països desenvolupats i els que encara estan en vies de desenvolupament.

Utilitzaré les dades la Unió Internacional de Telecomunicacions, la ITU, que és la Unió Internacional de Telecomunicacions és l’organisme especialitzat de les Nacions Unides encarregat de regular les telecomunicacions, en l’àmbit internacional, entre les diferents Administracions i Empreses Operadores.

Abans però caldria aclarir el concepte que s’utilitza pel que es coneix popularment com a països subdesenvolupats o països LDC. Actualment, 47 països són nomenats per les Nacions Unides menys països avançats. Aquesta categoria els dóna dret a rebre ajuda, accés preferencial als mercats i assistència tècnica especial, entre altres accions.

En aquest gràfic queda molt clar on es concentra la manca d’utilització d’internet, principalment al continent africà.

Tot seguit podem veure, com aquestes diferències, encara s’evidencien més quan ho comparem per gènere. Els països qualificats com LDC, les diferencies d’ús d’internet entre gènere és evident mentre que als països desenvolupats les diferencies són gairebé inexistents.

Veiem ara les subscripcions tant de línies telefòniques fixes i de banda ampla, les diferències entre tipologies de països és evident i fins i tot dramàtiques. Si ens creiem que les TIC és un factor d’equitat entre persones i països, és evident que existeixen bretxes gairebé insalvables entre països.

Aquestes grans diferencies es van repetint si mirem el percentatge de cases que tenen accés a internet i ordinador, estem parlant d’un 87 i 82% davant d’un 12 i un 9%, crec que no calen gaires comentaris.

Finalment, ens podem fixar en la gràfica que compara els preus de la connexió a la banda ampla mòbil segons països. Les dificultats d’accés pels països menys desenvolupats i la manca d’infraestructures, fan que els preus siguin molt més alts, tot i les diferencies econòmiques entre ells. Països menys desenvolupats, amb menys recursos econòmics i més necessitats de connexió per lluitar contra aquestes desigualtats estructurals, els costos de connexió són molt més alts. Totes les combinacions no fan més que augmentar les dificultats i fer més gran la Bretxa Digital des del punt de vista de les possibilitats de connectar-se.

És en aquest punt que recupero una gràfica de l’Ismael Peña on podem veure clarament la relació entre l’índex de desenvolupament i les capacitats de connexió, que no fan més que corroborà tot el que hem anat veient en aquest article.

Font Ismael Peña

En definitiva, és evident la correlació entre renta baixa i capacitat i possibilitat de connexió a internet. Si, com també és evident, la Xarxa possibilita l’equitat i la igualtat d’oportunitats, el fet que es perpetuïn aquestes diferències, fa molt més difícil que la Bretxa Digital es vagi equilibrant i fins i tot tancant. Aquestes diferències, encara són més greus, quan són conseqüència de la manca d’inversió d’Estats i operadores, que son els principals responsables de promoure i perpetuar les desigualtats entre regions, països i persones.

Les dades deixen clara aquesta correlació i mirar cap un altre costat no es fa menys còmplices d’aquesta situació.  No podem perdre el temps, cal posar-se a treballar per revertir aquestes tendències i més, si tenim en compte que començarà el desplegament de la 5G, oportunitat per les poblacions i persones menys competents digitalment i, a la vegada amenaça més que clara, d’incrementar exponencialment aquestes diferències.

[1]
David J. Gunkel, Second Thoughts: Toward a Critique of the Digital Divide

https://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/146144480354003

[2] van Dijk, J. (2017). Digital divide: impact of access. En P. Rössler, C.A. Hoffner y L. van Zoonen (eds.), The International Encyclopedia of Media Effects (pp. 1-11), Chichester, UK: John Wiley y Sons. doi: https://doi.org/10.1002/9781118783764.wbieme0043

[3] van Dijk, J. (2006). Digital divide research, achievements and shortcomings. Poetics, 34(4-5), 221-235. doi: https://doi.org/10.1016/j.poetic.2006.05.004

[4] Norris, P. (2001). Digital Divide, Civic Engagement, Information Poverty and the Internet Worldwide. Cambridge: Cambridge University Press.

[5] Winocur, R. (2006). Internet en la vida cotidiana de los jóvenes. Revista Mexicana de Sociología, 68(3), 551-580. doi: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0188-25032006000300005&lng=es&nrm=iso

[6] Crovi, D., y López R. (2011). Tejiendo voces: jóvenes universitarios opinan sobre la apropiación de internet en la vida académica. Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, 56(212), 69-80.

[7] Organization for Economic Cooperation and Development [oecd]. (2011). oecd Guide to Measuring the Information Society 2011. Recuperado de http://www.keepeek.com/Digital-Asset-Management/oecd/science-and-technology/oecd-guide-to-measuring-the-information-society-2011_9789264113541-en#.WosP4ajibcs

[8] Organization for Economic Cooperation and Development [oecd]. (2015). The oecd Model Survey on ICT Access and Usage by Households and Individuals. Recuperado de https://www.oecd.org/sti/ieconomy/ICT-Model-Survey-Access-Usage-Households-Individuals.pdf