Segons sembla, estem entrant en la que anomenen Segona Revolució Quàntica. S’està produint una confluència entre la computació i la comunicació quàntica, i perquè es produeix? Es comencen a aplicar les lleis de la física a determinades àrees de la tecnologia. Encara no sabem a què ens portarà tot això, però el que si sabem és que estem davant d’una nova forma de processar, calcular i transferir la informació.

Quan parlem de la computació quàntica, parlem d’una computació que té la seva base en els anomenats Cúbits, una especial combinació entre zeros i uns. Els bits de computació clàssica, poden estar en 1 o en 0, però només una sola vegada, els cúbits poden tenir els dos estadis simultàniament. Això ens dona unes possibilitats fins ara mai vistes. És cert que els ordinadors quàntics encara estan corregint errades i estan molt centralitzats, quan superem aquesta situació començarem a detectar importants canvis.

Es localitza l’inici de la Primera Revolució Quàntica l’any 1945, durant la prova Trinity en el desert de Nuevo Mexico. Aquesta prova va comportar una explosió nuclear sota el mateix principi que anys després es va utilitzar en la bomba nuclear llançada a Nagasaki.

La Segona Revolució Quàntica és un salt, una disrupció. Passem de parlar d’unitat fonamental el bit al cúbit. La combinació quàntica amb altres tecnologies emergents com són la intel·ligència artificial o el blockchain obre un escenari i un futur completament nou. Aquesta nova manera de processar la informació ens oferirà la possibilitat de buscar solucions a problemes complexos i fins ara no resolts.

Aquestes oportunitats que ens obre la computació quàntica també posa sobre la taula alguns reptes o perills com són,
• La manca de talent per donar resposta a les necessitats que el sector té i tindrà.
• La possibilitat d’incrementar també exponencialment les desigualtats.

Pel que fa a la problemàtica de la manca del talent que acompanyi i potencií aquesta nova transformació, és una mancança que se suma a la ja gairebé endèmica de la manca de talent al sector TIC en general. S’estan fent força accions i projectes per intentar minimitzar al màxim aquesta situació, amb resultats encara no reeixits. Revertir aquesta tendència porta lligat també, ben segur, revertir una visió cultural i antropològica que va més enllà d’estratègies acadèmiques i pedagògics i, per tant, els canvis no són ni molt menys immediats.

Preocupant també és la segona de les amenaces, la possibilitat que l’impacte de la computació quàntica incrementi encara més el vell fenomen de la bretxa digital. La computació quàntica no és més que un accelerador o multiplicador de les propostes que fins ara ens ha portat la digitalització en tots ens nostres àmbits de la vida. Aquesta digitalització a posat en evidència que la bretxa digital no només no disminueix sinó que té una tendència a augmentar, sempre que actualitzem i posem al dia el que enteníem com a concepte de bretxa digital.

Bretxa Digital no és més que el concepte que defineix les desigualtats que es produeixen entre els ciutadans i ciutadanes que poden utilitzar les TIC, i fer-ne un bon ús, gràcies al fet que en tenen accés i són competents per utilitzar les TIC per millorar la seva qualitat de vida i la seva productivitat en l’àmbit professional. Si no som capaços de posar fre a la bretxa existent en aquests moments, tot sembla apuntar que la computació quàntica augmentarà aquestes desigualtats. Tot avenç tecnològic no es pot considerar un progrés si no afecta en la mesura del possible, al màxim de persones i sectors de la nostra societat, assignatura encara pendent per part de les TIC.

Si entrem al que és el disseny més necessari de com s’ha de configurar una nova xarxa de computació quàntica, més que mai és necessari un treball en xarxa entre diferents ordinadors per ser capaços de fer servir tot el potencial que ens posarà a les nostres mans i que és impossible d’aprofitar en un sol ordinador. El gran repte encara pendent, però, és el consens pel que fa als estàndards que hauran d’emprar aquestes xarxes. Les xarxes que conformen internet, no es van consolidar i potenciar, fins que els seus estàndards no van estar clarament visualitzats i utilitzats, sense ells no estaríem parlant d’una sola xarxa sinó d’un gran número d’elles i sense cap comunicació entre elles. En aquests moments, la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), està treballant per establir aquests estàndards a escala internacional.

La potència i a la vegada complexitat de la computació quàntica fa que es necessitin inversions multimilionàries per treure tot el profit i beneficis que ens pot oferir. Aquesta característica fa molt més necessària la cooperació entre diferents projectes que estan en mans d’Estats diferents. La suma de diferents projectes amb tot el que això comporta no és només una oportunitat sinó també una necessitat. És clar, però, que la situació actual pel que fa a la geopolítica condiciona negativament aquesta possibilitat. Caldrà esperar doncs com evolucionen les circumstàncies que en aquests moments impacten i impossibilitat la normalitat de les relacions internacionals. Els Estats hauran de plantejar les seves estratègies internacionals introduint la variable de quin haurà de ser el seu posicionament internacional pel que fa a la computació quàntica.

Ordinador quàntic

Un altre dels grans reptes que ens posa la computació quàntica té a veure amb model energètic que ha de suportar aquesta nova revolució. La computació quàntica necessita un gran consum d’energia per poder operar amb normalitat. Aquest repte tampoc es pot subscriure a una àrea geogràfica concreta ni, molt menys a un país o grup de països, és un repte que té una transcendència global. Necessitarem doncs una proposta o solució que aplegui tot un segui té països i estratègies, si no és així difícilment assolirem una solució vàlida a escala global.

Relacionat en aquest darrer aspecte, també caldrà treballar models de transferència tecnològica en l’àmbit de la quàntica, entre diferents Estats, sobretot pel que fa als que pertanyen a la unió europea, ja que, possiblement són els que més tinguin a guanyar.

Els aspectes ètics que aquesta nova tecnologia i els seus usos comporta i comportarà, faran que també accelerem els debats i posicionaments que fins ara es feien en àmbits tancats i especialitzats. El que estem comentant impactarà de manera molt ràpida i intensa a tots nosaltres i transformarà i qüestionarà plantejaments fins ara que semblaven immutables. Tot està en qüestió. No cal dir també que aquests nous aspectes ètics a tractar hauran de ser treballats i consensuats des d’una visió global fet far molt complexa aquesta necessitat, una més de les que ens planteja la computació quàntica.

Estem davant, doncs, del penúltim repte que ens aporta la tecnologia i de manera més concreta les TIC. Aquest repte no tenim més remei que resoldre’l de manera satisfactòria, ja que ens va el benestar i la millora de la qualitat de vida i de la sostenibilitat del planeta.