Evidencies en temps de confinament
Bretxa Digital:
Portem ja unes quantes setmanes en què el confinament ha passat a ser la situació normal de la majoria de la població al nostre país. Aquesta situació no ha fet més que posar en evidència un fenomen que molta gent, institucions, governs… donàvem per solucionat. Els que fa anys afirmem que era més necessari acabar amb les diferències existents entre ciutadans a la Xarxa, per desgràcia, els fets recents ens han donat la raó.
De sobte, milers de persones s’han trobat amb la necessitat de teletreballar, milers de comerciants, botiguers, professionals, s’han vist allunyats de la seva font de recursos, el contacte directe amb les persones i, el que encara és més dramàtic, milers de nens i nenes, nois i noies, han conegut la dificultat que representa seguir els seus plans d’estudis sense l’element de la presencialitat. Mestres, pares i mares, empresaris, treballadors, consumidors, autònoms, tots s’han trobat, davant d’una necessitat amb una única solució, la tecnologia.
Cal afegir l’altre col·lectiu de persones que més estan patint aquesta crisi sanitària, el col·lectiu de persones anomenades de risc i les persones ingressades en centres hospitalaris i residències de gent gran. La solitud i l’allunyament de les persones estimades en moments on més els necessiten, fa que la tecnologia torni a ser una de les poques escletxes de llum en uns moments de molta foscor.
Totes aquestes evidències no han fet més que ressaltar les vergonyes de societats que s’autoanomenaven avançades i que han visualitzat el fenomen del Rei Nu, sense cap mena de filtre, davant de la societat. Però perquè hem arribat fins aquí i quines possibles solucions podem trobar aquesta situació? Intentaré desglossar-ho de manera que sigui el més compresible possible.
Per simplificar-ho, podem parlar de la Bretxa Digital dividint-la en tres blocs o aspectes. El primer la que és conseqüència de la dificultat de poder connectar-se.
Aquí hi entrarien tant les problemàtiques de la manca d’infraestructures de telecomunicacions i la possibilitat de tenir accés al maquinari necessari per utilitzar les tic.
El segon,
En aquest àmbit fa molts anys que s’hi dediquen molts esforços i recursos, la gran dificultat és la necessitat de constant actualització degut a les contínues novetats i millores que ens ofereixen les noves eines i la millora de les existents. És aquí on cal impulsar polítiques decidides i enfocades a equilibrar les diferents possibilitats que tenen les persones amb relació a la seva situació econòmica i al seu entorn cultural més immediat. No només cal posar a disposició una oferta formativa de qualitat i oberta a tothom, sinó que cal reforçar-ho amb campanyes de sensibilització i difusió de la importància de què té el fet d’estar capacitat en l’ús de les TIC. La combinació d’aquests tres elements, des del diferents àmbits locals, regionals i nacionals, és imprescindible.
El tercer dels aspectes en el que es desglossa el fenomen de la Bretxa Digital és el que està relacionat amb el “bon ús de les TIC”.
Aquí estaríem parlant del tan utilitzat, i moltes vegades mal utilitzat, concepte d’apoderament digital. A mi m’agrada més el concepte de Ciutadà Digital, com a part ja indissoluble del concepte de ciutadà. El Ciutadà Digital passa ser potencialment, un veritable “superciutadà”. Un ciutadà capacitat per aprendre, ensenyar, proposar, organitzar, comprar, vendre, difondre, participar, transformar, crear, digitalment. Un salt gairebé quàntic del vell despotisme il·lustrat al poder del ciutadà digital. Aquest salt no és pot fer sense un acompanyament, una formació, una involucració de tots els àmbits de la societat, tots els que estiguin d’acord en aquest canvi és clar.
En aquesta línia, des del Govern de Catalunya, s’està impulsant la Carta de Drets i Responsabilitats Digitals, per posar sobre la taula quin ha de ser aquest nou escenari i quin paper ha de tenir aquest “nou” Ciutadà Digital”.
En el pròxim post desglossaré amb més detall la primera capa de la Bretxa Digital, la de la Connectivitat.
Referencies
Bretxes digitals: noves expressions de les desigualtats , Fundació Ferrer i Guàrdia
Empoderamiento ciudadano e inclusión, Digital Future Society
Totalment d’acord! S’ha demostrat i vist molt clar que el col·lectiu que més està patint són els hospitals i residències.
Des de eways, en la situació del coronavirus, hem repartit més 650 dispositius (ordinadors, tablets, smartphones i auriculars) a més de 54 centres (escoles, hospitals i residències), perquè les persones aïllades a causa del COVID19 puguin comunicar-se amb els seus familiars.
Hem tingut la sort de poder col·laborar amb entitats com el Col·legi de Metges, Glovo i Andròmines entre d’altres, podeu trobar més informació sobre la iniciativa #acércales a les nostres xarxes i a la nostra pàgina web –> http://eways.io/covid19/
Actualment, seguim portant a terme el projecte, ja que encara hi ha moltes residències amb la necessitat de tauletes per a la comunicació entre els usuaris i les seves famílies, així com per a la seva estimulació i entreteniment en aquesta situació tan difícil. A més, estem desenvolupant un software que està adaptat a la gent gran, per a facilitar la seva interacció amb la tecnologia. Ens agradaria molt trobar la millor manera de col·laborar.
Seguim lluitant per reduir la Bretxa Digital!